“A Barcelona hem passat d’una oferta de 10.000 habitatges en lloguer, a una de més de 20.000”

A finals de 2019, i fins a març de 2020 en què es van generalitzar els efectes de la pandèmia, l’estoc habitual d’habitatge en règim d’arrendament habitual se situava al voltant de les 10.000 unitats.

A partir de maig de 2020, moment en què els operadors van interioritzar que els efectes de la pandèmia durarien més d’un any, l’estoc d’habitatges en arrendament, a Barcelona, va passar a duplicar-se, situant-se en més de 20.000 habitatges.

Al quadre adjunt, es pot apreciar el nombre d’habitatges en lloguer anunciades als diferents portals immobiliaris a finals de desembre de 2020. Podem afirmar, doncs, que a la ciutat de Barcelona hi ha un mínim de 19.911 habitatges, havent-hi, com és obvi, anuncis del mateix habitatge en diferents portals.

Quines són les causes d’aquesta evolució?

En la nostra opinió, diverses causes han confluït en aquest increment d’estoc:

1. L’esfondrament del Turisme internacional a Barcelona. Segons l’Associació d’apartaments turístics de Barcelona, en notícia publicada al diari Público el 22 d’octubre de 2020, 5.900 immobles han passat de lloguer turístic a lloguer residencial habitual.

2. La generalització de l’ensenyament universitari on-line. Moltes famílies de fora de Barcelona, que normalment lloguen un immoble per a diversos estudiants han decidit eliminar l’anomenat “pis d’estudiants”. Moltes universitats han limitat les classes presencials a les assignatures de pràctiques i les famílies han pogut resoldre anticipadament el contracte incorporant clàusules covid. Igualment, els programes de Màsters o Postgraus, dirigits a estudiants estrangers, han passat a impartir-se de forma on-line en gran part.

3. L’aparició del teletreball ha permès a moltes famílies escollir zones rurals, amb preus per metre quadrat molt més econòmics que a Barcelona i abandonar zones residencials urbanes. Moltes persones, durant el confinament domiciliari, han pogut constatar les mancances dels seus habitatges: manca de sol, defectuosa il·luminació, manca d’espai, conflictes de veïns, manca de sortida en forma de pati o balcó, … Aquestes mancances, la diferència de preu entre les zones urbanes i les rurals i la possibilitat de treballar des de casa amb millors condicions i preus, ha provocat una incipient repoblació d’algunes zones rurals.

4. La crisi econòmica. La pèrdua de llocs de treball, ERTO’s i la reducció generalitzada d’activitat econòmica ha generat, com a mínim, tres efectes. La progressiva massificació d’habitatges, l’increment del lloguer d’habitacions per incrementar els ingressos i el retorn de molts joves a la llar dels pares.

En aquest context, d’increment d’oferta i de reducció de la demanda, sobta que l’administració catalana hagi optat per limitar el preu dels immobles amb la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de contenció de rendes. Sigui com sigui, aquesta nova regulació tindrà un impacte evident en el mercat immobiliari i acabarà de generalitzar-se en els propers mesos en què, esperem, les conseqüències de la COVID es vagin esmorteint i hi hagi una progressiva recuperació econòmica.